FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gran sorpresa. Tros de matèria mineral de certa grandària desprès naturalment o tret artificialment d'una roca, emprat ordinàriament com a material de construcció. El noi li va tirar una pedra. Un munt de pedres rodoladisses. Treure les pedres del camí. Posar la primera pedra d'un edifici [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, semblant a la corona de rei, però més petita, de fulles no serrades, exclusiva de les roques calcàries de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt (Saxifraga catalaunica). corona imperial Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles lanceolades i de flors penjants, vermelles, grogues o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual es refereixen. Formatge d'Holanda. Vins del Penedès. Vent del nord. Aigua de pluja. Botes de xarol. Taula de marbre. Estàtua de bronze. Confitura de codony. Un ramat de xais. Un escamot de policies. Un esquadró de llancers. Un munt de papers. Una munió de curiosos. Un gran nombre de verbs [...]
)
Finalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple:
No tinc gens de temps.
No té gota de febre.
Té tot de rampoines a l'armari.
Posa-hi [...]