FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conduir o portar (especialment bestiar, un vehicle). Mena els bous a pasturar. En Carles mena el rai aigües avall. Dirigir, guiar, fer anar. Menar la dansa, el rosari. Menar un teler. Feia temps que menava l'empresa. Menar la casa, les terres. Emmenar 2 . menar pressa a algú Encomanar-li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Rio de Janeiro. Relatiu o pertanyent a Rio de Janeiro o als seus habitants. Dansa brasilera similar a la rumba, però de ritme més viu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició mètrica espanyola que consta de quatre o set versos de set i cinc síl·labes. Cançó i dansa popular castellana i manxega, de compàs ternari i moviments ràpids. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dansa rossellonesa en què diverses fileres de balladors evolucionen en ziga-zaga i s'entrelliguen els moviments d'una filera amb els d'una altra. Moviment de l'encadenat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rematar; l'efecte. El darrer dels tres tocs de campana que anuncia la missa major i que sol acabar amb un repicó ràpid. Tros final d'una dansa. [...]