Resultats de la cerca frase exacta: 191

61. mataparent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de pinya. mataparent de cama roja Mataparent comestible, de cama puntejada de vermell i porus també vermells (Boletus erythropus). mataparent de fel Mataparent de barret bru clar, cama amb reticle brunenc i carn amarga (Tylopilus felleus). mataparent lívid Mataparent no comestible, de barret bru [...]
62. alzinenc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les boletals, robust, de peu groguenc i aspre, porus grocs i carn compacta, que es torna vermellosa i després s'enfosqueix en contacte amb l'aire, que viu als alzinars i a les suredes (Leccinum lepidum).  [...]
63. mullar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua o altre líquid, cobrir la superfície, penetrar els porus (d'alguna cosa). La pluja no ha arribat a mullar els carrers. La roba s'ha mullat. Si no t'emportes el paraigua, et mullaràs. Fer que l'aigua o altre líquid s'adhereixi a la superfície, penetri els [...]
64. esteperol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les boletals, semblant al sureny però més petit i també menys preuat, de barret convex, amb porus grocs i carn que vira, al tall, primer cap al rosat i després cap al grisós, que forma micorrizes amb les estepes (Leccinum corsicum).  [...]
65. suar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excretar suor pels porus de la pell. Pujant, ens vam fer un tip de suar. Tapeu-vos bé i procureu suar. Suar d'angúnia. Suar, el cafè, després de torrat. Suar les parets d'una habitació humida. Emprar un esforç fatigant en la consecució d'alguna cosa. Per a arribar a entendre-ho [...]
66. porials
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, amb l'himeni amb porus o làmines i carn coriàcia o tendra, de color blanc o clar, al qual pertanyen la majoria de bolets de soca, com ara el bolet d'esca, el bolet de soca zonat i la sabatera. Individu d'aquest ordre.  [...]
67. molleric
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Suillus bellinii). molleric d'estepa Esteperol . molleric de bou Molleric de porus grans i decurrents (Suillus bovinus). molleric de calceta Molleric comestible, amb un vel blanc que al principi tapa els porus i després forma un anell sobre la cama (Suillus luteus). molleric de muntanya Molleric [...]
68. afil·loforats
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de fongs basidiomicets, que comprèn molts representants lignícoles, de carn sovint dura i imputrescible, d'himeni llis, amb porus o amb agulles, com ara els bolets de soca, la pipa i el bolet d'esca, i alguns bolets comestibles, com els peus de rata, la sabatera, el rossinyol i el [...]
69. gamarús
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[pl. -ussos] Ocell de la família dels estrígids, de mida mitjana, cap arrodonit, ulls negres i plomatge fosc, rapinyaire sedentari i nocturn, que viu en tota mena de boscos (Strix aluco). Persona toixa, bestiota. Bolet de soca del grup dels basidiomicets, d'himeni amb porus i amb el barret [...]
70. sabatera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de soca del grup dels basidiomicets afil·loforats, de cama lateral i porus grossos i irregulars que, ben estovat, esdevé un bon comestible (Scutiger pes-caprae). sabatera borda a) Bolet del gènere Sarcodon, de l'ordre de les teleforals, de coloració brunenca, barret carnós i himeni amb [...]
Pàgines  7 / 20 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>