Resultats de la cerca bsica: 108

Diccionaris terminolgics  | Llengua. Literatura
71. hupda-yuhup
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
mak sn caadors-recollectors nmades amb una baixa consideraci social entre els pobles indgenes de la regi. Viuen en petits grups i proveeixen grups vens amb ver per pescar i caar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial ests a la zona del Vaups. La major part dels mak [...]
72. somyev
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
La llengua somyev es parla a dos pobles, Hore Taram Torbi, al Camerun, i Kila Yanga, a Nigria. Algunes fonts s'hi refereixen com a kila, terme fulfulde per a 'ferrer', ja que havia estat la llengua d'una casta de ferrers. La major part dels parlants es troba a la banda nigeriana, a la localitat [...]
73. tiv
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
ugare. El tiv ha estat, tanmateix, la llengua del grup que ha rebut major atenci. Ha estat subjecte de debat, ja que s una de les poques llenges nigerocongoleses que presenten alhora prefixos i sufixos. Tamb s'han fet estudis sobre la seva expansi, probablement esdevinguda al segle xviii. A [...]
74. cuiba
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Veneuela. Els seus vens sn els yaruro (que parlen una llengua allada), al nord del riu Meta; els piaroa (llengua de la famlia sliba) a l'est, i els puinave (llengua de la famlia puinave), al sud. La major part dels cuiba de Veneuela sn monolinges. Pel que fa als de Colmbia, s monolinge [...]
75. irnxe
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
l'explotaci de les seves terres, la tasca de diversos grups missioners i malalties contagioses, a ms d'atacs d'altres grups amerindis vens. Tot plegat va implicar una profunda desestructuraci sociocultural. La major part dels irnxe sn bilinges en portugus. El 1971 es va trobar un grup de 23 persones [...]
76. mapoyo
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
mateixa llengua. Palomo, on es concentra la major part de la poblaci mapoyo, s una zona multitnica i multilinge on l'espanyol funciona actualment com a llengua franca entre les poblacions indgenes (mapoyo, sliva, karia, piaroa) i la poblaci criolla. La llengua i la identitat mapoyo es van anar [...]
77. parkateje
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
. Hi va haver un intent no reeixit d'escola bilinge. La majoria de llenges timbires (parkateje, apaniekr, ramkkamekra, kra, etc.) sn intelligibles entre si en menor o major grau. Hi ha estudis descriptius sobre el parkateje [...]
78. crow
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
migrar cap a l'oest. A partir d'aquell moment, la llengua es va anar diferenciant fins al punt de no ser intercomprensible. El crow s una de les llenges indgenes de Amrica del Nord ms parlada. La major part dels parlants actuals de crow sn adults. Tamb hi ha, per, un grup de parlants joves i [...]
79. halh
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
discontnues, la qual cosa afavoreix la variaci dialectal. Entre els dialectes del mongol, el ms ests s, de llarg, el khalkha, parlat a la major part de Monglia, inclosa la capital, Ulaanbaatar, el qual funciona com a estndard a Monglia. A la Xina l'estndard est basat en el grup dialectal xahar [...]
80. kannada
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El kannada, amb ms de 30 milions de parlants nadius, s la quarta llengua dravdica amb major nombre de parlants (desprs del tmil, el telugu i el malailam), i la segona pel que fa a l'antiguitat i la qualitat de la tradici literria (desprs del tmil). Es calcula que, entre parlants nadius [...]
Pgines  8 / 11 
<< Anterior  Pgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>