significa 'fer que sigui més alt, fer pujar a un nivell superior' i és transitiu; per tant, també porta complement directe. Per exemple:
És probable que apugin el preu de la gasolina.
Si vols que et sentin, has d'apujar la veu.
Vols apujar la calefacció?
Farem una prova per als que vulguin apujar nota.
[...]
Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb [...]
En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple:
Tornarà del viatge d'aquí (a) una setmana.
Tornem d [...]
que fa a complet-a, hem de tenir en compte que ve del verb completar i significa 'Que conté tots els elements'; així, hem de dir una col·lecció completa (i no complerta), un repertori complet (i no complert) i un cotxe molt complet (i no complert).
[...]
fulletonesc -a
Per fer referència a una novel·la de fulletó o a algun text o alguna cosa que s'hi assembla, cal fer servir l'adjectiu fulletonesc, no fulletinesc, format a partir del nom castellà folletín.
Per tant, cal dir És una pel·lícula fulletonesca, i no És una pel·lícula fulletinesca.
[...]
Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Jo no serveixo per a pintora (el verb servir [...]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
Cal diferenciar entre el verb baixar i el verb abaixar. Segons el significat que tingui, el verb baixar pot ser intransitiu o transitiu, mentre que el verb abaixar sempre és transitiu.
Així, el verb baixar, quan significa 'anar de dalt a baix', és intransitiu. Per exemple:
Han baixat al jardí [...]
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]