Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers.
Per exemple:
l'apt. 210 de Girona ('l'apartat')
nota de l'ed. ('l'editor')
l'Excma. Sra. ('l'Excel [...]
, Sí o no?, Sí que ho sap;
amb el significat d''afirmació': donar el sí, comptar els sís i els nos.
S'escriu si, sis en els casos següents:
quan és un pronom reflexiu o recíproc: Parla de si mateix;
quan és una conjunció: Digues si vols venir, Si que plou!;
quan fa referència a la nota [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de ús i us.
S'escriu ús en el cas següent:
amb el significat d''acció de fer servir una cosa': Fa un bon ús [...]
Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple:
l'1 de juliol ('l'u')
l'11 de novembre ('l'onze')
l'11a clàusula del contracte ('l'onzena')
la contractació d'11 jugadors [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. En aquests casos, l'article definit la s'apostrofarà o no en funció de la manera com es llegeixi la sigla. Per exemple:
la UOC (generalment es llegeix com un mot)
la UAB (si es llegeix com un mot) o l'UAB (si es [...]
