.
És útil recordar que es pronuncia essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple:
en el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, feblesa, immediatesa, rigidesa, riquesa, validesa, etc. (i en el plural: certeses, febleses, etc.)
en gentilicis femenins com ara [...]
'última portada d'El Temps?
Els relats d'El cafè de la Granota se situen a Mequinensa.
Ara bé, en el cas dels usos metalingüístics, que també es marquen amb cursiva, se sol apostrofar l'article definit, però no la preposició de. Per exemple:
L'ai-ai és un mot que he après al Paraulògic.
L'eguassada del [...]
El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.
Cal tenir present que diversos mots i els seus derivats que tradicionalment s'havien [...]
quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l [...]
En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials, tot i que en contextos formals convé evitar aquest emmudiment.
Aquesta pronúncia, però, ha provocat que algunes paraules d'ús molt estès, com ara mascletada o fideuada [...]
seu Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Untar els engranatges amb seu.
Seu en aquesta butaca, On seus?
Ha vingut el seu amic, Van convidar els seus companys.
[...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.
S [...]
