La forma genèrica és un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Un exemple de formes genèriques són els mots col·lectius, com [...]
Les abreviatures duen, al final, un punt o una barra inclinada. Si s'utilitza la barra inclinada no es fa servir el punt, encara que una part de l'abreviatura, com a tal, el dugui quan s'escriu sola. Per exemple:
fra. (factura)
m/fra (la meva factura)
Cal no confondre la barra com a signe d [...]
(amb lletres).
A l'hora d'emplenar un xec veiem que apareix impresa l'expressió euros seguida d'una ratlla per col·locar-hi al damunt la quantitat que es vulgui. En aquest cas no cal tornar a escriure euros i s'utilitzen les fórmules següents:
Pagueu per aquest xec a qui el porti
Euros [...]
lloc, em plau felicitar-vos per l'interès que demostreu per la llengua catalana.
Pel que fa a obres de consulta sobre l'ús de les majúscules i les minúscules, us recomanem l'opuscle Majúscules i minúscules, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que podeu consultar per [...]
marxar cap a Reus per estudiar medicina.
El van jutjar perquè tenia idees massa avançades per l'època (això és el que sembla després de llegir la documentació).
Les sigles no s'accentuen (vegeu l'explicació de la p. 24).
Quan l'incís és una oració completa, el punt s'escriu abans del parèntesi de [...]
'enumeren.
Es tendeix a reservar la minúscula pera les enumeracions introduïdes per dos punts i que s'inicien o no amb una marca d'enumeració (guió, enumeració alfabètica o numèrica), formades per mots solts o seqüències breus, en què s'acostuma a ometre el signe de puntuació al final de cada element [...]
Com a norma general, les sigles s'escriuen en majúscules. Per exemple:
UGT (Unió General de Treballadors)
LODE (Llei orgànica reguladora del dret a l'educació)
DNI (document nacional d'identitat)
IVA (impost sobre el valor afegit)
Les sigles corresponents a noms propis i que es llegeixen [...]
'abreviatura. Exemples:
Francesc de B. Moll (Francesc de Borja Moll)
M. del Mar Bonet (Maria del Mar Bonet)
J. V. Foix (Josep Vicenç Foix)
C. J. C. (Camilo José Cela)
P. d'O. (Pere d'Olesa)
À. Gonyalons (Àngels Gonyalons)
G. de Cabestany (Guillem de Cabestany)
Els noms que comencen per Ll es consideren un [...]
Els claudàtors consten d'un signe d'obertura i un de tancament ([ ]) que serveixen per incloure elements que no formen part del text original, a tall de referència, correcció, etc.
Els usos més freqüents dels claudàtors són els següents:
1. Emmarquen informacions addicionals en fragments que ja [...]
majúscula per algun motiu (per exemple, el nom d'un municipi). Cal tenir en compte, a més, que aquests títols van en cursiva. Per exemple:
La febre d'or (novel·la)
La plaça del Diamant (novel·la)
Diccionari general de la llengua catalana
Terra baixa (obra teatral)
El més gran dels pecadors (disc)
Els [...]
