'd'onze')
l'aval d'11.000 socis ('d'onze mil')
Si s'escriuen els nombres amb xifres romanes, també s'apostrofen: l'XI Festival de la Cançó Marinera ('l'onzè'). En canvi, quan la xifra vol dir 'primer' o 'primera', no s'apostrofen ni els articles ni la preposició: la I Trobada de Serveis Lingüístics [...]
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
(i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l [...]
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]
que no hi ha diftong
En situacions en què la i o la u formaria diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i o la u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents. Per exemple: en el mot fei-na, la i forma diftong amb la vocal precedent, i, com que no hi [...]
La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta.
Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]
prefix in-:
il·lació, il·legal, il·legible, il·legítim, il·lès, il·lícit, il·limitat, il·lògic, etc.
els mots que acaben en -el·lo: xarel·lo, xitxarel·lo i borratxel·lo.
També s'escriuen amb ela geminada els mots que comencen o acaben pels elements següents:
al·l-: al·legar, al·legoria [...]