Resultats de la cerca bsica: 210

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
71. topnims i gentilicis de la Comunitat Autnoma d'Arag
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autnoma d'Arag s aragons -esa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les provncies i capitals de provncia de la Comunitat Autnoma d'Arag sn els segents: Osca: d'Osca Saragossa: saragoss -ana Terol: de Terol  [...]
72. topnims i gentilicis de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries s asturi -ana. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la provncia i capital de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries sn els segents: Astries: asturi -ana Oviedo: d'Oviedo  [...]
73. 'veges' o 'ves'?, 'vegeu' o 'veieu'? / Imperatiu del verb 'veure'
Font Fitxes de l'Optimot
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure sveges, i la segona persona del plural svegeu o veieu. El verb veure tamb t la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecci. Per [...]
74. deshabilitar, deslegitimar, desprecintar, desubicar / Verbs amb el prefix 'des-' o 'de-'
Font Fitxes de l'Optimot
els diccionaris no recullen determinats verbs com ara deshabilitar, deslegitimar, desprecintar, desubicar, etc. Conv aclarir que aquests mots estan ben formats, ats que s'han creat segons un procs de formaci de paraules per derivaci propi del catal. Quan el prefix des- s'adjunta a un verb que [...]
75. Participi d'alguns verbs acabats en '-oldre': 'absolgut' o 'absolt'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs de la segona conjugaci absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminaci -t a l'arrel acabada en l. Per exemple: absolt (i no absolgut) dissolt (i no dissolgut) molt (i no molgut) resolt (i no resolgut)  [...]
76. Gerundis acabats en '-guent': 'riguent' o 'rient'? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies cog(o gu). Per exemple: ric,rigus, rigui... (de riure) caic,caigus, caigui... (de caure) Per analogia amb aquestes formes velars, colloquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so [...]
77. topnims i gentilicis de la Comunitat Autnoma de Galcia
Font Fitxes de l'Optimot
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les provncies i capitals de provncies de la Comunitat Autnoma de Galcia sn els segents: Corunya, la: corunys -esa Lugo: de Lugo Ourense: d'Ourense Pontevedra: de Pontevedra El gentilici de la Comunitat Autnoma de Galcia [...]
78. 'cuit' o 'cogut'?
Font Fitxes de l'Optimot
posat a bullir ja sn cuites. En canvi, el participi cogut est relacionat amb el significat de 'cossor'. Les formes corresponents sn cogut, coguda, coguts, cogudes. Per exemple: La ferida que es va fer li deu haver cogut molt.  [...]
79. s correcte rigorositat en catal? / Com es diu rigurosidad en catal?
Font Fitxes de l'Optimot
El nom rigorositat (no pas rigurositat)est ben format des del punt de vista lingstic, a partir de l'adjectiu rigors i del sufix -itat,per expressarel significat de 'qualitat de rigors'. No obstant aix, conv no abusar d'aquesta forma en detriment del nom del qual deriva: rigor. Per [...]
80. plural d'adjectius acabats en -a, -i i -o / plural dels adjectius efica, feli i fero
Font Fitxes de l'Optimot
Els adjectius acabats en les terminacions -a, -i i -o tenen una nica terminaci per al singular i dues per al plural, s a dir, presenten la flexi segent: Mascul singular Femen singular Mascul plural Femen plural efica efica eficaos eficaces feli feli felios [...]
Pgines  8 / 21 
<< Anterior  Pgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Segent >>