bé, cal tenir en compte que per fer referència a l'anticonceptiu consistent en un comprimit de substàncies hormonals que impedeix la implantació d'un òvul fecundat a la paret de la matriu el terme adequat és pastilla de l'endemà (o píndola de l'endemà), i no pastilla del dia després.
[...]
El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.
Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]
El verb pegar, generalment, es construeix amb un complement directe que representa el cop, l'empenta, etc., que es pega i amb un complement indirecte que representa la persona o l'animal que rep l'acció. Per exemple:
Pegaven bufetades a l'Albert.
També és possible elidir el complement directe i [...]
El verb preocupar, quan s'utilitza per indicar que una cosa causa inquietud o temor en algú, o bé que li ocupa l'ànim, pot ser transitiu o intransitiu. Així doncs, pot anar seguit d'un complement directe o indirecte i en tots dos casos expressa el mateix significat. Per exemple:
Què preocupa els [...]
En les oracions de relatiu substantives en què el relatiu es refereix a persones, es poden utilitzar els pronoms qui o que, precedits o no d'altres elements.
1. Qui
Es pot fer servir el relatiu qui. Per exemple:
Qui digués això mentiria.
Aquest pronom relatiu també pot anar precedit de [...]
Generalment es fa servir el verb ser per expressar la situació d'un element en un lloc en un moment determinat. Això no obstant, s'usa el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova. Per exemple:
A la plaça hi [...]
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
Els adjectius diferent o distint s'utilitzen per establir comparacions i van acompanyats, preferiblement, de la preposició de (diferent de, distint de). Per exemple:
La meva tassa és diferent de la teva.
Té una manera d'actuar molt distinta de la del seu germà
Aquest barri és molt diferent de [...]
Un dels pronoms que substitueixen el complement directe és el pronom neutre ho. Aquest pronom es fa servir quan el complement directe és un pronom demostratiu neutre (això, açò o allò) o bé una oració subordinada substantiva. Per exemple:
Sempre escriu això i ella ho copia. (ho = això)
Els heu [...]
