compte, a més, que la forma escurçada s'ha de tractar com una paraula nova, per tant, si cal, s'accentuarà d'acord amb les regles generals d'accentuació. Per exemple:
amniocentesi: àmnio
biblioteca: bíblio
bolígraf: boli
disco: discoteca
estereofònic: estèreo
farmacologia: fàrmaco
ferrocarril [...]
L'expressió déu-n'hi-do s'escriu amb guionets i la forma diminutiva, déu-n'hi-doret, també. Totes dues es fan servir amb el significat de 'suficientment, bastant' i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa o l'admiració que produeix. Per exemple [...]
Les formes auxiliars del verb haver que es fan servir per formar la primera i segona persones del plural del perfet de subjuntiu són hàgim i hàgiu. Per exemple:
Quan ens hàgim instal·lat, farem un sopar d'inauguració.
Espero que hàgiu après la lliçó.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també [...]
Els verbs derivats de -tenir presenten dues formes en la segona persona del singular de l'imperatiu: contén o contingues (de contenir), entretén o entretingues (de entretenir), mantén o mantingues (de mantenir), etc.
En els parlars valencians la segona persona del singular de l'imperatiu també [...]
est-nord-est
Quan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests
és compost, cal separar-los amb un guionet. Per exemple, si est apareix al costat de nord-est, cal
escriure est-nord-est.
La barra inclinada, l'espai o
qualsevol altre recurs per separar aquests elements no són adequats [...]
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, incorrectament, amb una -e final. Són incorrectes, doncs: texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, pel que fa als noms, i fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodo [...]
Les paraules cara, braç, barba o bar contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de la erra vibrant que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric.
El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple:
ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc [...]
El verb córrer presenta el so velar que correspon a la grafia g (o gu) en les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple:
Imperfet de subjuntiu
corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin
Passat simple
correguí, corregueres, corregué, correguérem [...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple del verb escriure (i els seus derivats) són les següents:
Imperfet de subjuntiu
escrivís o escrigués
escrivissis o escriguessis
escrivís o escrigués
escrivíssim o escriguéssim
escrivíssiu o escriguéssiu
escrivissin o escriguessin [...]