El quantificador bastant presenta flexió tant pel que fa al gènere com pel que fa al nombre: bastant, bastanta, bastants, bastantes. Per exemple:
Fa bastant de temps que viuen a Cadaqués.
Hi ha bastanta roba per plegar.
Bastants amics seus vindran a la festa.
En aquesta sala hi caben bastantes [...]
Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric.
El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple:
ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna [...]
Els mots plans o esdrúixols acabats en -x (amb so de 'cs') formen el plural afegint una -s a la forma de singular. En aquests casos, les formes de singular i plural es pronuncien exactament igual. Per exemple: artífex (singular) i artífexs (plural); índex i índexs; còdex i còdexs; apèndix i [...]
Les formes del present de subjuntiu del verb complaure són les següents:
complagui
complaguis
complagui
complaguem
complagueu
complaguin
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complasqui, complasquis, etc., cal evitar aquestes formes en els registres formals.
Font [...]
Les formes més generals de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser són les següents:
fos o fora
fossis o fores
fos o fora
fóssim o fórem
fóssiu o fóreu
fossin o foren
Les variants amb essa al radical (sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin i siguera, sigueres, siguera [...]
, vianants, etc., per tal de descansar. Per exemple: Els soldats van fer un alto per recuperar forces.
El mot alto també apareix en l'expressió alto el foc (i no alto al foc), que fa referència a la suspensió temporal de les hostilitats entre bàndols bel·ligerants. Per exemple: Han començat les negociacions [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
Els verbs derivats de -tenir presenten dues formes en la segona persona del singular de l'imperatiu: contén o contingues (de contenir), entretén o entretingues (de entretenir), mantén o mantingues (de mantenir), etc.
En els parlars valencians, la segona persona del singular de l'imperatiu també [...]
El nom clau sovint es fa servir en aposició a un altre nom per indicar que alguna cosa és essencial, indispensable. De vegades hi ha vacil·lació pel que fa a la concordança quan acompanya un nom en plural. Per exemple:
Són clau / claus per a la ciutat els nous projectes d'urbanisme.
Ara bé, en [...]
La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el [...]
