compte, a més, que la forma escurçada s'ha de tractar com una paraula nova, per tant, si cal, s'accentuarà d'acord amb les regles generals d'accentuació. Per exemple: amniocentesi: àmnio biblioteca: bíblio bolígraf: boli disco: discoteca estereofònic: estèreo farmacologia: fàrmaco ferrocarril [...]

L'expressió déu-n'hi-do s'escriu amb guionets i la forma diminutiva, déu-n'hi-doret, també. Totes dues es fan servir amb el significat de 'suficientment, bastant' i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa o l'admiració que produeix. Per exemple [...]

Les formes auxiliars del verb haver que es fan servir per formar la primera i segona persones del plural del perfet de subjuntiu són hàgim i hàgiu. Per exemple: Quan ens hàgim instal·lat, farem un sopar d'inauguració. Espero que hàgiu après la lliçó. Malgrat que col·loquialment aquest verb també [...]

Els verbs derivats de -tenir presenten dues formes en la segona persona del singular de l'imperatiu: contén o contingues (de contenir), entretén o entretingues (de entretenir), mantén o mantingues (de mantenir), etc. En els parlars valencians la segona persona del singular de l'imperatiu també [...]

est-nord-est Quan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests és compost, cal separar-los amb un guionet. Per exemple, si est apareix al costat de nord-est, cal escriure est-nord-est. La barra inclinada, l'espai o qualsevol altre recurs per separar aquests elements no són adequats [...]

En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]

Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, incorrectament, amb una -e final. Són incorrectes, doncs: texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, pel que fa als noms, i fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodo [...]

Les paraules cara, braç, barba o bar contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de la erra vibrant que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric. El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple: ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc [...]

El verb córrer presenta el so velar que correspon a la grafia g (o gu) en les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple: Imperfet de subjuntiu corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin Passat simple correguí, corregueres, corregué, correguérem [...]

Les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple del verb escriure (i els seus derivats) són les següents: Imperfet de subjuntiu escrivís o escrigués escrivissis o escriguessis escrivís o escrigués escrivíssim o escriguéssim escrivíssiu o escriguéssiu escrivissin o escriguessin [...]