Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 118

71. climtic -a, climatolgic -a, meteorolgic -a / climatologia, meteorologia
Font Fitxes de l'Optimot
rea temtica Cincies de la Terra
canvi, s la cincia que estudia les lleis que regeixen els fenmens que tenen lloc a l'atmosfera, o sigui, que fa referncia al temps que fa en un lloc i un moment concrets. Per tant, s erroni dir Les condicions climatolgiques d'avui han impedit que la trobada es fes a l'aire lliure, i en aquest cas [...]
72. hem, em, amb / 'em fet' o 'hem fet'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context: hem La forma hem s l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i [...]
73. 'Ser' o 'estar': 'ser' davant de locatius / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
departament. Tamb es fa servir el verb ser (i no estar) per expressar la localitzaci en el temps. Per exemple: A l'Argentina ara sn a l'hivern. Ara som al mes de setembre. Cal tenir en compte que amb els dies de la setmana, quan el verb est en primera persona del plural, de vegades s'elideix la [...]
74. Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres')
Font Fitxes de l'Optimot
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A ms, poden portar la data, que t una funci d'explicaci, entre comes. Per exemple, si avui s dia 21 de novembre, podem dir: Vindr dijous o Vindr dijous, 27 de [...]
75. Correlaci 'des de... fins a' / 'des del 10 de juliol fins al 30 d'agost' o 'del 10 de juliol fins al 30 d'agost'? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar l'origen i el final d'un perode de temps o d'un espai fsic, es pot usar la correlacides de... fins a(o, en alguns casos,fins).Per exemple: Vindr aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost. Anirem a peu des de casa fins a l'estaci. Una altra variant [...]
76. Usos del quantificador gaire / no t gaire/massa gana o no t molta gana? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
invariable. Per exemple: No t gaire gana i ha menjat poc. Fa gaire estona que t'esperes? Si dinem gaire tard, no tindrem temps d'anar al cinema a la tarda. La reuni ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares. En determinats parlars, com el valenci i el tortos, el quantificador gaire ha [...]
77. s correcte pillar en catal?
Font Fitxes de l'Optimot
'lligar', 'triomfar' o 'sucar'. Per exemple: Aquesta nit la Joana ha lligat / ha triomfat / ha sucat. En el sentit d''atropellar'. Per exemple: El va atropellar un cotxe per se n'ha sortit. En el sentit de 'rebre un cop, una bufetada'. Per exemple: Els antidisturbis no van actuar a temps i tothom va [...]
78. 'mentre', 'mentrestant' o 'mentre que'? / 'mentres' o 'mentre'?
Font Fitxes de l'Optimot
condicional. Per exemple: Mentre faci la feina que li toca, tot anir b. mentrestant Mentrestant s un adverbi i, per tant, no enllaa cap element sin que funciona sol i expressa una circumstncia en relaci amb l'element que modifica. Concretament expressa el temps durant el qual s'esdev una cosa. Per [...]
79. Contraccions: 'al', 'del', 'pel', 'can', etc.
Font Fitxes de l'Optimot
exemple: Va a l'institut. Torna de l'hort. Passa per l'ermita. La flor s per a l'Anna. Vaig a ca l'Agust. Tampoc no hi ha contracci quan l'article s'escriu en majscula: s d'El Salvador. (nom propi de lloc que no s'ha catalanitzat) Ho ha llegit a El Temps. (nom de publicaci peridica)  [...]
80. Rgim verbal de treballar
Font Fitxes de l'Optimot
El verb treballar s intransitiu amb el significat d'aplicar-se amb un esfor sostingut en l'execuci d'una acci o d'una obra. Per exemple: La Slvia treballa a mitja jornada. En Pere treballa molt i no t temps de preparar-se les oposicions. Si es vol indicar que s'exerceix un ofici, una [...]
Pgines  8 / 12 
<< Anterior  Pgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Segent >>