FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sofrir una mutació (a algú o a alguna cosa). Provocar una commoció en l'ànim (d'algú), que es manifesta en el semblant, el posat, etc. Les rialles no la immutaven i continuava parlant. Sentir una commoció de l'ànim que es manifesta en el semblant, el posat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prevenir. La prevenció d'un dany. A prevenció del risc. Predisposició de l'ànim, especialment desfavorable. Tenir prevenció contra algú, contra alguna cosa. Examinar alguna cosa sense prevenció. Lloc d'una caserna on són custodiats eventualment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria segons la qual no es poden considerar pròpiament com a proposicions les expressions de tipus ètic o valoratiu perquè únicament revelen estats d'ànim. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Símbol gràfic que generalment evoca un rostre humà amb diverses expressions, emprat per a expressar estats d'ànim en els missatges tramesos per una xarxa telemàtica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a donar cops, que causa una contusió. Ferida feta per un instrument contundent. Que produeix una gran impressió en l'ànim convencent-lo. Arguments contundents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre el coratge, l'ànim. Encara que les dificultats et semblin insuperables, no desmaïs per això. No desmaiar d'aconseguir-ho. Perdre la consciència. Quan veu sang es desmaia. [...]
