FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Professional de la paraula en un mitjà de comunicació de massa. Persona que transmet missatges amb capacitat d'influència i de convicció. Aquest diputat és un bon comunicador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen alguns elements histològics de prendre un color diferent del de la resta del teixit del qual formen part, per la influència de certs colorants bàsics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha arribat a establir-se en localitats situades al defora de la seva àrea de distribució natural per influència de l'home, s'aplica a un organisme vegetal o animal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ensordir o d'ensordir-se; l'efecte. En fonèt., procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s'escau en posició final o per influència d'una consonant veïna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Influència atribuïda als astres sobre el destí, sobre la salut, de les persones. Daltabaix de salut que sobrevé sobtosament i sense causa aparent. Aplicació terapèutica de descàrregues elèctriques. Ús d'adobs verds. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència innata d'un organisme a reaccionar d'una manera definida als estímuls externs. Moviment d'orientació d'una planta o d'un òrgan vegetal, sota la influència d'un factor estimulant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., terme de l'equació d'estat dels gasos reals, constant per a cada gas considerat, que dona compte del volum propi ocupat per les molècules del gas i llur esfera d'influència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient petit sense braços ni respatller. caure de l'escambell Perdre la importància, la influència. Reposapeus. Petit buc situat a les parts baixa o mitjana de l'interior d'un armari, que conté un o més calaixos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill de pare i mare pertanyents a races diferents. Que ha sorgit de l'encreuament de dues races o varietats distintes. Animals mestissos. Que resulta de la influència de cultures diferents. Música mestissa. Cuina mestissa. [...]
