Resultats de la cerca bsica: 331

Diccionari de la llengua catalana
81. sston
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Material slid, tant viu com detrtic, en suspensi en l'aigua marina o continental, que s obtingut per filtraci o sedimentaci.  [...]
82. xemic
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Tros de fil en qu manca una metxa de fibra i s per tant la meitat ms prim que la resta.  [...]
83. doblet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Mot que coexisteix amb un altre en una llengua a partir d'un sol origen etimolgic. doblet electrnic Parell d'estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix espn per que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia. doblet [...]
84. forar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Fer cedir a la fora, constrnyer per fora. Forar una porta. Forar alg a fer una cosa. Ho ha fet forat per les circumstncies. Violar (alg). Portar a un grau, a un tant, excessiu, a fer un esfor excessiu. Forar, un cantant, la veu. Forar el sentit d'un mot. Forar la dosi [...]
85. contraespionatge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Servei de seguretat encarregat de combatre l'acci de l'espionatge enemic, tant a l'interior com a l'exterior del pas.  [...]
86. impossible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Que no s possible. S'assemblen tant que s impossible distingir-les. materialment impossible Impossible de fet. Hem fet els impossibles per aconseguir-ho.  [...]
87. sismologia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Part de la geofsica que concerneix l'estudi dels sismes, tant si sn d'origen natural com si han estat provocats artificialment.  [...]
88. entimema
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Sillogisme en qu una de les premisses est sobreentesa, i consta per tant de dues proposicions tan sols, l'antecedent i el consegent.  [...]
89. balancejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Fer moure oscillant a un costat i a l'altre de la posici d'equilibri. El vent balancejava les barques. No et balancegis tant! Moure's oscillant a un costat i a l'altre de la posici d'equilibri. La nau, com balancejava! El vaig veure que anava carrer avall [...]
90. de iure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
De dret, tant si s de fet com si no. L'altre Govern, el legal, tothom el reconeixia de iure, encara. Habitants de iure.  [...]
Pgines  9 / 34 
<< Anterior  Pgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Segent >>