FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de feixurar. Conjunt de les fites que assenyalen la limitació d'una finca o un territori o d'un sector d'aquests. Convinença escrita o bé interlocutòria que dona fe de la col·locació de fites. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, nesosilicat de magnesi amb ferro i fluor, de fórmula (Mg,Fe)7(SiO4)3(F,OH)2, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és d'origen metamòrfic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'infal·lible. Prerrogativa de l'Església, concretada en certes condicions en el papa, en virtut de la qual és preservada d'error en les matèries de fe i costums. El dogma de la infal·libilitat del sant pare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de patir turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. El martiri de sant Bartomeu. Turment cruel físic o moral. Quin martiri haver de suportar-lo tot el dia! Aquesta criatura és el meu martiri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que trenca. Trencadores d'ametlles. trencador de fe Persona que trenca la paraula donada. Persona que arrenca pedra de la pedrera. Eina de torner semblant al badaine. trencadora d'aprestos Màquina per al trencament d'aprestos dels teixits. [...]
