Resultats de la cerca bàsica: 993

Diccionari de la llengua catalana
81. mancament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments. [...]
82. frisança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Neguit de qui frisa. No tinguis frisança. Pruïja. Donar, una granissada, frisança.  [...]
83. infal·libilitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'infal·lible. Prerrogativa de l'Església, concretada en certes condicions en el papa, en virtut de la qual és preservada d'error en les matèries de fe i costums. El dogma de la infal·libilitat del sant pare. [...]
84. martiri
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de patir turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. El martiri de sant Bartomeu. Turment cruel físic o moral. Quin martiri haver de suportar-lo tot el dia! Aquesta criatura és el meu martiri. [...]
85. trencador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que trenca. Trencadores d'ametlles. trencador de fe Persona que trenca la paraula donada. Persona que arrenca pedra de la pedrera. Eina de torner semblant al badaine. trencadora d'aprestos Màquina per al trencament d'aprestos dels teixits. [...]
86. liberalitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició de qui és liberal a donar, a premiar. Cosa donada amb liberalitat. [...]
87. conquerir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut. Conquerir una terra per força d'armes. Conquerir els pagans a la fe. Conquerir l'estima pública. Conquerir l'amor de Déu. [...]
88. latzulita
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, hidroxifosfat d'alumini, ferro i magnesi, de fórmula (Mg, Fe)Al2[OH/PO4]2, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color blau, té origen hidrotermal i s'usa com a pedra fina. [...]
89. burlar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells. Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi! [...]
90. misteri
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
incomprensible. Penetrar els misteris de la natura. Dogma que depassa la raó i ha d'ésser objecte de fe, segons el cristianisme. El misteri de la Santíssima Trinitat. Misteri pasqual. Pas de la vida, passió i mort de Jesucrist. Representació d'aquests passos amb imatges [...]
Pàgines  9 / 100 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>