81.
Sigles. Definició
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Es tracta d'abreviacions formades per la juxtaposició de parts d'un sintagma, que s'utilitzen com a
substitució d'aquest i en plena equivalència. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un
nom comú.
UAB Universitat Autònoma de Barcelona
INCASÒL1 Institut Català del Sòl
ADN àcid [...]
|
82.
Ús de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Hem de partir de la idea que, si volem un llenguatge administratiu clar i fàcilment comprensible,
l'ús que fem de les abreviacions ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per
aquests motius, cal observar una sèrie de criteris generals que ens ajudaran a trobar el punt [...]
|
83.
Sigles. Apostrofació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'apostrofació dels articles el i la, i de la preposició de, davant de les sigles sol presentar vacil·la-
cions. Per resoldre aquesta qüestió d'una manera coherent tindrem en compte la pronunciació més
que no la grafia (vegeu l'apartat 6 del capítol «Sigles»). [...]
|
84.
Sigles. Pronunciació. Pronunciació combinada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En alguns casos es combina el lletrejament amb la pronunciació sil·làbica.
DGAIA de-gaia
CD-ROM ce-de-rom
XTEC ics-tec
ETSEQ et-se-cu
Una variant d'aquest sistema de lectura és pronunciar una vocal de suport entre dues consonants i
llegir la resta sil·làbicament.
MNAC me-nac
FNEC fe-nec [...]
|
85.
Abreviatures. Antropònims
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
El nom d'una persona s'abreuja escrivint només la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del
cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han d'anar seguides d'un punt i l'espai corresponent. En
el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es manté l'accent en l'abre [...]
|
86.
Introducció
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb
el nom genèric d'abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre
d'abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l [...]
|
87.
Presentació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
freqüent i
pot presentar dubtes pel que fa a les formes més emprades i al seu ús en els textos.
El pes de les abreviacions en els llenguatges tècnics i científics és, actualment i en el mo-
ment en què es va publicar la primera edició d'aquest opuscle, indubtable. Es tracta d'un aspecte
més propi de [...]
|
88.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviacions eren utilitzades ja en les èpoques grega i llatina com a forma d'economia gràfica,
tenint en compte el suport material on es representaven gràficament els textos (pedres, metalls, terra
cuita, tauletes, papirs, pergamins, teixits), els instruments d'escriure (escarpra, punxó [...]
|
89.
Classificació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En aquest treball s'ha adoptat una classificació de les abreviacions basada en tres grans
grups: abreviatures, sigles i símbols.
No s'han desenvolupat àmpliament alguns aspectes que, tot i tenir-hi una relació, no són
objectiu prioritari en el camp del llenguatge administratiu, sinó que més [...]
|
90.
Abreviatures. Formació. Abreujament de sintagmes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
barra inclinada.
o/ a l'ordre de
m/f al meu favor
Aquest criteri només s'aplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una
abreviatura. Per exemple, en el cas de carrer, l'únic que s'abreuja és carrer i no pas carrer de o
carrer de + article.
c. de Provença
c/ de [...]
|