Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]
La locució de camí, quan significa 'en el transcurs del camí cap a un lloc', sol anar seguida de la preposició cap a (o a) per indicar el lloc cap al qual algú es dirigeix. Per exemple:
De camí cap a València, van punxar una roda del cotxe.
T'ho deixaré a casa de camí a la feina.
Amb aquest [...]
vinateria i celler, que poden designar el comerç on es venen vins, una enoteca pretén ser un lloc més especialitzat, on s'exhibeixen col·leccions de vins de qualitat que el públic pot visitar i on se sol proporcionar a aquest visitant l'assessorament d'un professional del vi. Les enoteques són també llocs [...]
'estil. Així doncs, en un mateix text o en un mateix paràgraf es poden intercalar totes dues formes, malgrat que en els diàlegs se sol fer servir el passat perifràstic per reflectir així la parla oral.
[...]
El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En baleàric, nord-occidental i septentrional, no hi ha mai concordança. En canvi, en la resta de parlars, en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que, en aquests parlars, la manca de concordança [...]
hi seré tan aviat com plegui.
Cal tenir en compte, però, que col·loquialment, quan aquesta forma verbal es combina amb un pronom feble, se sol ometre la s final de l'imperatiu per evitar el contacte entre dues consonants. En aquest cas, per tant, en registres informals aquestes combinacions es poden [...]
alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]
síl·laba és oberta. Així, hi ha uns quants mots que es pronuncien amb o oberta en la majoria de parlars, mentre que uns quants mots amb el diftong ou i diversos cultismes presenten vacil·lació en la pronúncia.
o oberta: crosta, flor, hora, olla, plor, plora, soca, sol
o oberta / o tancada: jou, pou, tou [...]
publitramesa
El terme anglès mailing correspon en català a publitramesa i designa una tramesa publicitària personalitzada que s'envia per correu a persones seleccionades prèviament i que sol constar d'un sobre i d'una carta publicitària. Per tant, es pot dir: Començarem la campanya amb una [...]