En català, no existeix la paraula mando, ja que es tracta d'un castellanisme. El seu equivalent és comandament. Exemples: crit de comandament, comandament militar, comandament de vol. Per tant, l'aparell que serveix per activar, dirigir o desactivar un altre aparell a certa distància s'anomena [...]

És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems'). Per exemple, és habitual sentir la construcció incorrecta a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no [...]

La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple: Som al maig i anem de cara a l'estiu. Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple: De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]

Per expressar el sentit de 'contràriament', podem fer servir la locució en canvi. Per exemple: Vaig arribar a l'hora. Ella, en canvi, va arribar tard. Aquesta locució també té el sentit de 'en compensació'. Per exemple: Sempre l'estàs consentint i ell no et dona res en canvi. Ara bé, amb [...]

L'expressió per ingressar en compte es fa servir habitualment a l'anvers del xec barrat, que és el que travessen dues ratlles paral·leles obliqües i que només pot ser cobrat si és ingressat en un compte bancari. Com veiem, en aquesta construcció no es fa servir l'article (no diem per ingressar [...]

Generalment es fa servir el verb ser per expressar la situació d'un element en un lloc en un moment determinat. Això no obstant, s'usa el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova. Per exemple: A la plaça hi [...]

Amb el significat de 'a cada moment, sempre, a qualsevol hora', es pot utilitzar l'adverbi tothora o bé les locucions sinònimes a tota hora i a totes hores, però no a tothora. Per exemple: Des d'aquell dia que penso en ella tothora. En aquell restaurant hi ha cua a tota hora. Em persegueix a [...]

de ratlles de quadres Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple: Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres). Duu una camisa de [...]

En textos que donen instruccions o indicacions, com ara títols o advertiments, és habitual trobar la mateixa construcció amb pronoms interrogatius a començament de frase: què, com, on, quan o per què seguits d'un infinitiu. En aquests sintagmes, el subjecte té una interpretació indefinida [...]

El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se). Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple: El plat li va escapar de les [...]