La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valor espacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un [...]
fa servir sinó que. Per exemple: No vol que li ho facis, sinó que l'ajudis.
Si es reforça el primer membre amb adverbis o locucions com únicament, no solament, no (tan) sols, no només, aleshores tots dos membres tenen valor positiu, i el segon és més emfàtic. Per exemple: No solament era una persona [...]
La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple:
En ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per [...]
La forma enfront significa, en sentit físic, 'davant per davant' i es pot fer servir com a adverbi o com a preposició. Per exemple:
De sobte se'l va trobar enfront de la porta de casa.
Buscava la biblioteca i resulta que la tenia enfront.
Cal tenir en compte que, usada com a preposició, va [...]
L'indefinit qualsevol, quan funciona com a adjectiu, adopta la forma qualssevol per fer el plural. Així, quan aquest indefinit fa referència a dos o més elements, la forma adequada en plural és qualssevol, i no qualsevols. Per exemple:
Que vinguin tres xicots qualssevol.
Qualssevol que siguin les [...]
estil. Així doncs, en un mateix text o en un mateix paràgraf es poden intercalar totes dues formes, malgrat que en els diàlegs se sol fer servir el passat perifràstic per reflectir així la parla oral.
[...]
El verb caure, que en sentit general significa 'moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix', també té el sentit de 'encertar', 'comprendre' o 'recordar' una cosa. Per exemple:
Em sembla que conec aquella noia, però ara mateix no caic en qui és.
Quan no apareix [...]
caure
Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.
Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:
Les fulles dels arbres cauen [...]
El datiu ètic o d'interès és un pronom feble (em, et, li, ens, us o els) que expressa la relació afectiva d'una persona amb la situació designada pel verb, i és propi de la llengua oral i els registres informals. Per exemple:
Últimament el nen no em menja bé.
Vigileu, no fos cas que arrenqui a [...]
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
