Resultats de la cerca bàsica: 292

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
81. Verb 'comparèixer': amb el so de 'c/g' o sense? / 'compareixo' o 'comparec'?, 'compareixi' o 'comparegui'?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu: Present [...]
82. 'est - nord-est' o 'est-nord-est'? / Ortografia i pronúncia de compostos amb un punt cardinal / nord-americà, nord-est, sud-africà
Font Fitxes de l'Optimot
En un context oral, cal tenir en compte que es tracta de paraules compostes i que es pronuncien com si els dos elements que les formen anessin separats. Així, com que la -d final de nord i de sud es pronuncia t, el mot nord-americà s'ha de llegir nortamericà i no nordamericà, i el mot sud-africà [...]
83. Futur i condicional de verbs com 'concebre', 'perdre', etc. / 'conceberà' o 'concebrà'?, 'perderia' o 'perdria'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs com concebre, perdre, rompre, batre, cometre o emetre formen el futur i el condicional sense afegir cap vocal de suport. Per exemple: Futur concebré, concebràs, concebrà, concebrem, concebreu, concebran perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran batré, batràs, batrà, batrem [...]
84. Verbs 'aparèixer' i 'conèixer': amb el so de 'c/g' o sense? / 'apareixo' o 'aparec'?, 'coneixi' o 'conegui'?
Font Fitxes de l'Optimot
les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu: Present d'indicatiu aparec conec Present de subjuntiu aparegui, apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin Imperfet de subjuntiu aparegués [...]
85. Verbs de la tercera conjugació: amb '-eix-' o sense? / 'dissent' o dissenteix'?, 'bulleix' o 'bull'?, ''esculli' o 'escolleixi'?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.  Un d'aquests verbs és [...]
86. Verbs de la tercera conjugació amb dues formes: amb '-eix-' i sense / 'acut' o 'acudeix'?, 'consenti' o 'consenteixi'?, 'ment' o 'menteix'? / Nova gramàtica
Font Fitxes de l'Optimot
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
87. Formació d'adjectius que indiquen relació amb algun personatge conegut / rodoredià, rodorediana; mozartià, mozartiana; espriuà, espriuana
Font Fitxes de l'Optimot
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple: balmesià, balmesiana (de Balmes) dalinià, daliniana (de Dalí) maragallià [...]
88. Gerundis acabats en '-guent': 'riguent' o 'rient'? / Nova gramàtica
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple: ric, rigués, rigui... (de riure) caic, caigués, caigui... (de caure) Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so [...]
89. topònims i gentilicis d'Oceania
Font Fitxes de l'Optimot
Austràlia: australià -ana Fiji: de Fiji Guam (EUA): de Guam Illa Christmas (Austràlia): de l'Illa Christmas Illes Cocos (Keeling) (Austràlia): de les Illes Cocos Illes Cook (Nova Zelanda): de les Illes Cook Illes Marianes del Nord (EUA): de les Illes Marianes del Nord Illes Marshall: de les Illes [...]
90. 'boolià' o 'booleà'? / 'nietzschià' o 'nietzscheà'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple: nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche) booleà [...]
Pàgines  9 / 30 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>