Resultats de la cerca bàsica: 2.985

Fitxes de l'Optimot
81. Pronunciació o emmudiment de la erra a final de mot
Font Fitxes de l'Optimot
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat [...]
82. Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars. En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència. A més a més, en gironí es [...]
83. Règim verbal de annexar / Concordança de l'adjectiu annex
Font Fitxes de l'Optimot
El verb annexar significa 'adjuntar una cosa a una altra de manera que aquella depengui d'aquesta, li serveixi de complement' i és transitiu. Per exemple: Us annexem les fotocòpies dels certificats corresponents. Amb aquest mateix significat es pot fer servir l'adjectiu annex amb verbs com [...]
84. Segona persona de plural de l'imperatiu: respongueu o responeu?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no el té. Per exemple [...]
85. Separació a final de ratlla de tg, tj i tx
Font Fitxes de l'Optimot
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor, i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)  [...]
86. Separació a final de ratlla de dígrafs: ny, ss, ix...
Font Fitxes de l'Optimot
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar. Els dígrafs que no se [...]
87. Separació a final de ratlla de mots derivats i compostos
Font Fitxes de l'Optimot
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format: in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-) besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades') mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
88. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa
Font Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents: Albacete: d [...]
89. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de La Rioja
Font Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja. El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent: Logronyo: logronyès -esa  [...]
90. Denominacions de torrons
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Alimentació. Gastronomia
A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són: torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema. torró de crocant: es fa [...]
Pàgines  9 / 299 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>