Resultats de la cerca frase exacta: 218

81. formar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
de procedir. formar part d'alguna cosa sser-ne element integrant. Educar 1 . Instruir (alg) en tcniques i habilitats que s'usen en una professi. La universitat forma els futurs metges. Aquesta empresa forma els seus treballadors. Formar-se un deixeble sota la direcci del mestre [...]
82. sala
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
d'una universitat, d'un collegi, etc. sala d'armes a) Cambra dels castells i els palaus on es guarden les armes. sala d'armes b) Sala d'esgrima. sala d'esgrima Sala on es fa esgrima. sala d'espera Sala d'una estaci de tren, del consultori d'un metge [...]
83. lliure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Que no est subjecte al domini d'altri, a un poder extern, a una autoritat arbitrria. Eren esclaus i van esdevenir persones lliures. Un pas lliure. Un pas on la premsa s lliure. Universitat lliure. Ciutat lliure. No constret per una obligaci, un deure, una disciplina, una condici [...]
84. carrera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
carrera de les armes. Professi liberal en qu hi ha graus a recrrer, honors a aconseguir i que requereix una preparaci prvia, generalment impartida a la universitat. La carrera d'advocat, d'enginyer. Estudis que fa una persona per a l'obtenci d'un ttol que permet exercir una [...]
85. lector lectora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Persona que llegeix alt davant d'altres persones. Persona que llegeix pel seu compte alguna obra. Professor adjunt estranger que ensenya la seva llengua, especialment en una universitat. Persona encarregada de fer la lectura dels textos bblics en la litrgia catlica, especialment aquella [...]
86. sser 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
lloc. Jo era a casa. No heu estat mai a Itlia? Ells ara sn dalt. On sn les eines? La roba ja s desada a l'armari. La universitat s al barri nou. Amb el verb en primera persona del plural, trobar-se en un perode de temps. Fa fred perqu som al febrer. Ja devem ser prop de migdia. Som a [...]
87. aniversari o onomstica?
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules aniversari i onomstica de vegades es fan servir errniament com a sinnimes. L'aniversari s el dia que es compleixen anys d'algun fet o d'algun esdeveniment: l'aniversari de l'arribada del tren a Puigcerd, l'aniversari de la introducci dels estudis de biologia a la universitat [...]
88. Apostrofaci davant de sigles d'universitats / 'l'UOC' o 'la UOC'?
Font Fitxes de l'Optimot
llegeix lletrejada) Cal no oblidar que la sigla tamb es pot llegir desplegada, i aleshores no s'apostrofa perqu es t en compte el primer mot de la sigla: universitat. Per exemple: la URV  [...]
89. 'Ha mort a noranta anys' o 'Ha mort als noranta anys'?
Font Fitxes de l'Optimot
amb.Per exemple: Amb vuitanta-dos anys est fresca com una rosa. Amb cinquanta anys va comenar a estudiar a la universitat. D'altra banda, tamb s possible utilitzar la construcci amb la preposici a. Per exemple: A vint anys ja tenia dues criatures. Va comenar a treballar a catorze anys.  [...]
90. Apostrofaci davant de paraules d'una altra llengua
Font Fitxes de l'Optimot
l'opus 25 de Chopin. Vam passejar amb n'Emily a s'horabaixa. En canvi, no s'apostrofen ni els articles el, la, ni la preposici de davant de paraules que comencen amb el so de i lligat a una vocal que forma un so consonntic, i no voclic. Per exemple: Qu slaUnionJack? Anir a la Universitat [...]
Pgines  9 / 22 
<< Anterior  Pgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Segent >>