Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 98.702

81. espermato- [o espermati-, o espermat-, o espermo-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. spérma spérmatos, 'esperma'. Ex.: espermatogènesi, espermatologia, espermatorrea, espermaticida, espermatangi, espermograma. [...]
82. in- [o im-, o il-, o ir-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que indica negació o privació del radical al qual s'adjunta. Ex.: inadequat, impresentable, il·legible, irremeiable. [...]
83. megalo- [o megal-, o mega-, o meg-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. mégas megálou, 'gran'. Ex.: megalocèfal, megalodont, megacèfal, megantrop. [...]
84. teno- [o ten-, o tenon-, o tenonto-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. ténon ténontos, 'tendó'. Ex.: tenosinovitis, tenotomia, tenàlgia, tenonitis, tenontologia. [...]
85. 'depenent' o 'dependent'?
Font Fitxes de l'Optimot
La forma depenent és el gerundi del verb dependre i, per tant, no té plural ni pot fer d'adjectiu. Per exemple: Si no el deixes estar, en continuaràs depenent. En canvi, el mot dependent és un adjectiu que significa 'que depèn d'algú o d'alguna cosa' i té forma plural: dependents. A partir d [...]
86. infligir o infringir?
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs infligir i infringir s'assemblen molt formalment, però tenen significats ben diferents. El verb infligir vol dir 'aplicar una pena a algú'. Per exemple: Li va infligir un càstig molt sever pel seu comportament. La pena que van infligir al noi va ser pintar la paret on havia fet un [...]
87. Pseudoderivats o falsos derivats: o o u?, b o v?
Font Fitxes de l'Optimot
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte. Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
88. peix
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bote, ser pan comido, estar chupado, ser cosa hecha. 9 ésser un bon peix fig i fam [ésser astut, maliciós] ser un peje, saber más que siete (o que Lepe, o que Lepe, Lepijo y su hijo). 10 ésser un peix que es porta l'oli fig i fam ser un sujeto de cuidado, ser un caso que se las trae. 11 estar com un [...]
89. aceto- [o aceti-, o acet-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada dels mots acètic i acetil. Ex.: acetonitril, acetímetre, acetamida, acetaldehid. [...]
90. acido- [o acidi-, o acid-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot àcid. Ex.: acidocetosi, acidímetre, acidúria. [...]
Pàgines  9 / 9.871 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>