Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu: cabre o caber caldre o caler doldre o doler valdre o valer Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la [...]

c. ca. L'abreviatura de circa pot ser c. o bé ca.  [...]

Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple: He comprat bunyols. He tancat la finestra. Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]

novembre (equivalent a 'dijous vinent, aquest dijous') Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 19 de novembre (equivalent a 'dimecres passat') En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l'article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d' [...]

Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparèixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introduït per la preposició de. Per exemple: Va caure damunt meu (o de mi). Anava en contra seu (o d'ella). Al costat d'aquestes construccions [...]

1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple: El ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia. L'equip celebra la victòria. Això no obstant, quan el n [...]

Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars: 1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:  Si l'atribut é [...]

Els adjectius pròxim, pròxima i proper, propera són sinònims i indiquen localització espacial i temporal ('el primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic'). Poden aparèixer anteposats o posposats al nom que acompanyen, tot i que és més habitual que se situïn davant del nom [...]

Tant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar. La construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple:  Cal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat'). En [...]

valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.  Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria [...]