En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
En les oracions de relatiu, el complement directe animat es pot representar amb els pronoms que, qui i el qual (la qual, els quals, les quals).
1. Que
Aquest relatiu és la forma més habitual, tant en les oracions especificatives com en les explicatives. Ara bé, no es fa servir quan el verb de [...]
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
la locució tot just seguida d'un infinitiu, i fins i tot els adverbis sols (o sols de) i solament (o solament de). Per exemple:
Tot just sortir del metro, va començar a ploure.
Altres expressions que també s'acostumen a fer servir en català amb aquest sentit són així que i tan bon punt. Per exemple [...]
formals. Per exemple:
Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l'examen.
No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
Li vaig dir que s'ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.
En registres formals també es fa servir no obstant com a locució [...]
En català, l'expressió fixada per dir que una cosa és preferible o convenient és valer més. Per exemple:
val més que no ho facis (o més val que no ho facis)
valdria més que calléssiu...
La construcció més (et, li, us...) val no és adequada en català.
Altres expressions que serveixen per [...]
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
L'expressió castellana darse el gusto, que fa referència a permetre's la satisfacció de fer alguna cosa, en català s'expressa amb les construccions següents: donar-se el gust, fer un extra, permetre's el luxe, etc. Per exemple:
M'he donat el gust de menjar quatre panellets.
Aquestes festes [...]
actitud desimbolta o despreocupada El mot desenfadat -ada és el participi del verb desenfadar-se, que vol dir 'cessar d'estar enfadat'. Per exemple:
Quan li hem donat la piruleta s'ha desenfadat.
Ahir estava enfadada, ja s'ha desenfadat?
Així, per designar algú que obra sense encongiment o que [...]