Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]

Poder d'abstergir.  [...]

Poder d'abstreure.  [...]

Que excel·leix en poder, força, vigoria, riquesa. Pervingut a un alt grau de prosperitat. Països que gaudeixen d'una agricultura puixant.  [...]

Subjugar . Vencé i apoderà els enemics. La son em té apoderat. La malaltia l'ha apoderat i no crec que se'n surti. Atorgar poders (a algú). Prevenir-se de poder, de forces, de mitjans. Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va [...]

Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat). Aquest jutge s'arroga facultats que la llei no li dona.  [...]

Fer el gall, l'important, parlant o obrant amb ostentació de poder, amb orgull. Alçar la veu amb amenaces. Fer el valent.  [...]

Que té poder d'abstergir.  [...]

Que té poder contra el dimoni.  [...]

Que té el poder de coagular.  [...]