FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és sempre d'ànim serè i just en tots els casos i envers tothom. Propi d'una persona justa i equilibrada. Una actitud equànime. Un dictamen equànime. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a poc a poc, gota a gota, (un líquid) en una cosa. Infondre insensiblement en l'ànim. Paraules que instil·laven l'esperança en el cor dels joves. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encoratjar; l'efecte. Rebeu tot el nostre encoratjament en aquests moments difícils. Paraules, accions, etc., que encoratgen. Amb aquells encoratjaments, el pobre vell recobrà l'ànim perdut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'exterior o d'exterioritzat. Demostració que aparenta un afecte de l'ànim. No et fiïs de les exterioritats. Honor, aparell, etc., de pura cerimònia, de mera ostentació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
! Opressió de l'ànim, fatic, afany extrem. Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de convèncer o de convèncer-se; l'efecte. Portar la convicció a l'ànim d'algú. Parlar sense convicció. tenir conviccions Creure fermament en la veritat de certs principis religiosos, polítics, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al serf o esclau. Condició servil. Propi d'un esclau. Ànim servil. Obediència servil. Que segueix el model sense a penes tocar-hi res. Una imitació servil. Una traducció servil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'alt, d'elevat, especialment en sentit figurat. Altesa d'ànim. Altesa de sentiments. Títol donat als prínceps. Persona que té el títol d'altesa. —És la princesa? —Sí, és Sa Altesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar la quietud, serenitat, lucidesa, (d'algú o d'alguna cosa). Torbar l'ànim, l'enteniment, d'algú. Torbar la quietud de la nit. Torbar el silenci. Immutar-se . En fer-li aquesta pregunta, ell evidentment va torbar-se. Alterar el curs natural, el bon funcionament, l'estat normal [...]
