Resultats de la cerca bsica: 431

Fitxes de l'Optimot  | Convencions
1. Separaci a final de ratlla d'abreviacions / Separaci a final de ratlla d'abreviatures, sigles, acrnims i smbols
Font Fitxes de l'Optimot
En general, les abreviatures, sigles i smbols no es parteixen a final de ratlla. Aix, en comptes de fer: La reuni comenar a les 11, a- prox., perqu hi ha altres reunions abans. cal fer: La reuni comenar a les 11, aprox., perqu hi ha altres reunions abans. Tampoc no s'ha de separar, en [...]
2. Les hores en valenci i baleric / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians i balerics, es fa servir la mitja hora com a fracci bsica. Per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple: 8.10 h: les vuit i deu 8.15 h: les [...]
3. Carnaval o Carnestoltes? / Carnaval/Carnestoltes (majscules i minscules) / s correcte els Carnavals en catal?
Font Fitxes de l'Optimot
Aquestes denominacions s'escriuen en majscula quan fan referncia a la festivitat en concret, mentre que es fa servir la minscula quan s'utilitzen com a nom com, cas en qu poden aparixer en plural. Per exemple: Aquest any el Carnestoltes s al mar. Els carnavals dels dos ltims anys no m'he [...]
4. Nova gramtica / Les hores: sistema de campanar i sistema de rellotge / Les hores en catal
Font Fitxes de l'Optimot
divideix l'hora en quatre quarts i es fa referncia a l'hora en punt segent i no a l'hora en punt ja passada. Per exemple: s un quart de nou.(8.15 h) Sndos quarts de nou.(8.30 h) Sn tres quarts de nou.(8.45 h) Sn les nou. (9.00 h) Els quarts poden subdividir-se en mitjos quarts per indicar [...]
5. data (en un document)
Font Fitxes de l'Optimot
La manera ms habitual d'escriure la data en un document s posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014. Ara b, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, s a dir, tant el dia com el [...]
6. Abreviatures 'a/' i 'a/e' (majscules i minscules) / 'A/' i 'a/e' a inici de lnia
Font Fitxes de l'Optimot
majscula inicial. Per exemple: A/ Joaquim Rod Moreno(en un sobre per enviar) A/e:(en un imprs per emplenar)  [...]
7. Sigles, acrnims i mots creuats: lexicalitzaci
Font Fitxes de l'Optimot
lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot com i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles o acrnims s'escriuen en majscules, recurs grfic que caracteritza aquest tipus de mots, per com a resultat de la lexicalitzaci finalment passen a [...]
8. Sigles i acrnims: formaci
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles es formen generalment amb les lletres inicials dels mots plens (noms i adjectius) del sintagma que representen i es poden aplicar tant a noms propis com a noms comuns. Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Quan aquestes sigles es llegeixen [...]
9. Sigles: gnere i nombre / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
sigles que es comporten de manera diferent: 1. Sigles que es mantenen invariables o que poden formar el plural afegint una essa al final. Per exemple: els CAP / els CAPs, les ETT / les ETTs. 2. Sigles que es formen a partir de sintagmes en plural. Aquestes sigles no flexionen pel que fa al nombre [...]
10. Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres')
Font Fitxes de l'Optimot
novembre (equivalent a 'dijous vinent, aquest dijous') Vaig venir dimecreso Vaig venir dimecres, 19 de novembre (equivalent a 'dimecres passat') En canvi, si fan referncia a ms distncia temporal, els dies de la setmana porten l'article definit. A ms, poden portar la data, que t una funci d' [...]
Pgines  1 / 44 
Pgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>