Resultats de la cerca bÓsica: 429

Fitxes de l'Optimot  | Convencions
1. Separaciˇ a final de ratlla d'abreviacions / Separaciˇ a final de ratlla d'abreviatures, sigles, acr˛nims i sÝmbols
Font Fitxes de l'Optimot
En general, les abreviatures, sigles i sÝmbols no es parteixen a final de ratlla. AixÝ, en comptes de fer: La reuniˇ comenšarÓ a les 11, a- prox., perquŔ hi ha altres reunions abans. cal fer: La reuniˇ comenšarÓ a les 11, aprox., perquŔ hi ha altres reunions abans. Tampoc no s'ha de separar, en [...]
2. Les hores en valenciÓ i baleÓric / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians i baleÓrics, es fa servir la mitja hora com a fracciˇ bÓsica. Per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple: 8.10 h: les vuit i deu 8.15 h: les [...]
3. Carnaval o Carnestoltes? / Carnaval/Carnestoltes (maj˙scules i min˙scules) / ╔s correcte els Carnavals en catalÓ?
Font Fitxes de l'Optimot
Aquestes denominacions s'escriuen en maj˙scula quan fan referŔncia a la festivitat en concret, mentre que es fa servir la min˙scula quan s'utilitzen com a nom com˙, cas en quŔ poden aparŔixer en plural. Per exemple: Aquest any el Carnestoltes Ús al marš. Els carnavals dels dos ˙ltims anys no m'he [...]
4. Nova gramÓtica / Les hores: sistema de campanar i sistema de rellotge / Les hores en catalÓ
Font Fitxes de l'Optimot
divideix l'hora en quatre quarts i es fa referŔncia a l'hora en punt segŘent i no a l'hora en punt ja passada. Per exemple: ╔s un quart de nou.á(8.15 h) Sˇnádos quarts de nou.á(8.30 h) Sˇn tres quarts de nou.á(8.45 h) Sˇn les nou. (9.00 h) Els quarts poden subdividir-se en mitjos quarts per indicar [...]
5. data (en un document)
Font Fitxes de l'Optimot
La manera mÚs habitual d'escriure la data en un document Ús posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014. Ara bÚ, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, Ús a dir, tant el dia com el [...]
6. Abreviatures 'a/' i 'a/e' (maj˙scules i min˙scules) / 'A/' i 'a/e' a inici de lÝnia
Font Fitxes de l'Optimot
maj˙scula inicial. Per exemple: A/ Joaquim Rodˇ Morenoá(en un sobre per enviar) A/e:á(en un imprŔs per emplenar)  [...]
7. Sigles, acr˛nims i mots creuats: lexicalitzaciˇ
Font Fitxes de l'Optimot
lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot com˙ i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles o acr˛nims s'escriuen en maj˙scules, recurs grÓfic que caracteritza aquest tipus de mots, per˛ com a resultat de la lexicalitzaciˇ finalment passen a [...]
8. Sigles i acr˛nims: formaciˇ
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles es formen generalment amb les lletres inicials dels mots plens (noms i adjectius) del sintagma que representen i es poden aplicar tant a noms propis com a noms comuns. Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Quan aquestes sigles es llegeixen [...]
9. Sigles: gŔnere i nombre / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
sigles que es comporten de manera diferent: 1. Sigles que es mantenen invariables o que poden formar el plural afegint una essa al final. Per exemple: els CAP / els CAPs, les ETT / les ETTs. 2. Sigles que es formen a partir de sintagmes en plural. Aquestes sigles no flexionen pel que fa al nombre [...]
10. Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres')
Font Fitxes de l'Optimot
novembre (equivalent a 'dijous vinent, aquest dijous') Vaig venir dimecresáo Vaig venir dimecres, 19 de novembre (equivalent a 'dimecres passat') En canvi, si fan referŔncia a mÚs distÓncia temporal, els dies de la setmana porten l'article definit. A mÚs, poden portar la data, que tÚ una funciˇ d' [...]
PÓgines  1 / 43 
PÓgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  SegŘent >>