políticosocial. Finalment, quant a la pronúncia, la o amb què acaba el primer element en general es neutralitza en els parlars orientals perquè està en posició àtona. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4 i 4.4.2.1b) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans [...]

En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents: En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]

De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola [...]

Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]

En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple: escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta) dies (la e s'ha de [...]

En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat [...]

De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (es pronuncien com un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una [...]

Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents: la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar [...]

Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són: interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)  [...]

En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple: PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé) CDR (se-de-érra [...]