políticosocial. Finalment, quant a la pronúncia, la o amb què acaba el primer element en general es neutralitza (per exemple: aerodinàmic, pronunciat amb u) perquè està en posició àtona, tot i que si el grau d'arrelament del compost en la parla comuna és molt baix pot no fer-se la neutralització.  [...]

De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola [...]

En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició. En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]

Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien incorrectament com a plans són:  interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall  [...]

Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien incorrectament són:  aurèola rubèola pneumònia isòbara vàlua període díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)  [...]

Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són: atmosfera tetraplegia letargia amoníac policíac termòstat omòplat medul·la mimesi míssil monòlit rèptil tèxtil aeròlit torticoli magnetòfon intèrfon sinergia (o [...]

En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple: PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé) CDR (se-de-érra [...]

En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres: altre (pronunciat sense ela: atre) nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres) vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres) Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]

De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]

En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que es pronuncia amb la vocal tònica a la i en les formes següents: Present d'indicatiu canvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien) Present [...]