síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals. 1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o [...]

: merla, serra, terra (e oberta); pilota, porta, posa (o oberta). En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial acabada en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em- i es-: encetar, embut, escoltar.  [...]

En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat [...]

La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]

, higienicosanitari, grecoromà, ludicorecreatiu. Pel que fa a l'accentuació, només conserven l'accent del segon element, és a dir, l'accent recau a l'última síl·laba tònica de la paraula. És per això que si el primer element normalment s'escriuria amb accent, en el compost el perd: politicosocial i no [...]

allargant el so de la m, per distingir-lo de les paraules que en presenten una de sola. Per exemple: summa fa referència a una 'recopilació' o una 'compilació', mentre que suma designa 'addició'.  [...]

Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents: la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar [...]

En determinades zones urbanes dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple: escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a [a], [a]scolt[a]) dies (la e s'ha [...]

En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela: legítim [...]

En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació: Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]