síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals. 1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o [...]

La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]

, higienicosanitari, grecoromà, ludicorecreatiu. Pel que fa a l'accentuació, només conserven l'accent del segon element, és a dir, l'accent recau a l'última síl·laba tònica de la paraula. És per això que si el primer element normalment s'escriuria amb accent, en el compost el perd: politicosocial i no [...]

allargant el so de la m, per distingir-lo de les paraules que en presenten una de sola. Per exemple: summa fa referència a una 'recopilació' o una 'compilació', mentre que suma designa 'addició'.  [...]

En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela: legítim [...]

pronunciar el grup nn allargant la n, per distingir-lo de les paraules que presenten una sola n. Per exemple: connat designa 'unit a un altre des de la naixença', mentre que conat significa 'començament d'una acció a realitzar, la qual no arriba a consumar-se'.  [...]

En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (pronunciaríem, per tant, semmana i conna), Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia de la t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena.  [...]

De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]

En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició. En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]

tancada e o o, segons el cas. Per exemple: credo, ídem, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo. Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels [...]