Resultats de la cerca bsica: 116

Diccionaris terminolgics  | Llengua. Literatura
1. iquito
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Fa uns 350 anys eren un grup extens que habitava la zona on ara se situa la ciutat d'Iquitos. Als anys 60 del segle XX hi havia 100 parlants ja molt aculturats. Actualment noms algunes persones grans parlen iquito. Per tant, es pot considerar la llengua prcticament extingida. Alguns autors [...]
2. funci metalingstica
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Funci comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de referir-se a la llengua mateixa o els seus elements o b al text o una part del text, en tant que objectes del mn. [...]
3. zui
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
La llengua zuni, que parla a Nou Mxic una comunitat d'entre 8.000 i 10.000 persones pertanyents al grup pueblo, es considera allada. Els pueblo, segons la prpia tradici oral, serien descendents de l'antiga civilitzaci Anasazi i tindrien, per tant, un origen com. Tanmateix, els pueblo [...]
4. llengua de signes de l'Equador
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Presenta lleugeres variants dialectals. A ms a ms, ha rebut influncies de les llenges de signes argentina i espanyola, introdudes per persones educades en aquests estats. Algunes escoles per a infants sords fan servir tant la llengua de signes com l'oral. [...]
5. pilag
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Els toba, els mocov i els pilag s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista tnic com lingstic podrien formar un contnuum. Alguns autors, per, consideren els pilag un subgrup toba des del punt de vista tnic, per opinen que parlen una llengua diferent. [...]
6. sambal (tina)
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
grup presenten importants semblances estructurals amb les llenges del grup filip septentrional, encara que hi ha estudis que les consideren ms properes al tagal i, per tant, al grup mesofilip. Sembla que les comunitats lingstiques sambal (tina), bolinao i botolan provenen de la regi de Tanay [...]
7. mbuko
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. Les llenges ms directament emparentades amb el mbuko sn el dugwor, el giziga (tant el del nord com el del sud), el cuvok, el mofu-gudur, el [...]
8. bmbara
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup tnic bmbara s'autodenomina bamana o banmana, s a dir, 'el que no accepta cap amo'. L'apellatiu bmbara els ha estat assignat pels seus enemics i significa 'infidel' o 'brbar'. En tant que llengua de la primera tnia de Mali, el bmbara s'utilitza com a llengua franca a tot el pas. Es [...]
9. bolinao
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
d'aquest grup presenten importants semblances estructurals amb les llenges del grup filip septentrional, encara que hi ha estudis que les consideren ms properes al tagal i, per tant, al grup mesofilip. Sembla que les comunitats lingstiques bolinao, sambal (tina) i botolan provenen de la regi de [...]
10. botolan
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
d'aquest grup presenten importants semblances estructurals amb les llenges del grup filip septentrional, encara que hi ha estudis que les consideren ms properes al tagal i, per tant, al grup mesofilip. Sembla que les comunitats lingstiques botolan, bolinao i sambal (tina) provenen de la regi de [...]
Pgines  1 / 12 
Pgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>