Resultats de la cerca bàsica: 292

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
1. 'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.  En aquests [...]
2. 'cullirà' o 'collirà'? / 'escupia' o 'escopia'? / Verbs amb 'o' o 'u' en l'arrel: 'collir', 'cosir', 'escopir', 'sortir' i 'tossir'
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos. Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica: cull [...]
3. Participi d'alguns verbs acabats en '-ènyer': 'estrenyut' o 'estret'?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple: constret (i no constrenyut) estret (i no estrenyut)  restret (i no restrenyut)  [...]
4. Participi d'alguns verbs acabats en '-oldre': 'absolgut' o 'absolt'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple: absolt (i no absolgut) dissolt (i no dissolgut) molt (i no molgut) resolt (i no resolgut)  [...]
5. Conjugació dels verbs 'dir' i 'dur'
Font Fitxes de l'Optimot
verbal, sinó a l'arrel del verb i per això no es considera de la tercera conjugació, sinó de la segona.  [...]
6. Adjectius amb el sufix '-able', '-ible'
Font Fitxes de l'Optimot
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple: Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
7. topònims i gentilicis de comarques i caps de comarca de la Franja de Ponent
Font Fitxes de l'Optimot
Baix Cinca: del Baix Cinca Benavarri: benavarrès -esa Calaceit: calaceità -ana Fraga: fragatí -ina Llitera: lliterà -ana Matarranya: del Matarranya Ribagorça: ribagorçà -ana Tamarit: tamarità -ana Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana  [...]
8. topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de la província i la capital de província és murcià -ana.  [...]
9. Mots compostos i prefixats: amb 'e-' o sense 'e-'? / 'infrastructura' o 'infraestructura'? / 'autostop' o 'autoestop'? / Novetats ortogràfiques 2016
Font Fitxes de l'Optimot
catalana, sinó una arrel culta, procedent del grec. Altres casos: angiosperm, circumspecte, hemistiqui, biosfera, perestroika, etc. Mots compostos com ara arterioesclerosi, cardioespasme, electroestàtic, endoesquelet, exoesquelet, geoestacionari i termoestable s'havien escrit sense e- fins a l'aparició de [...]
10. Femení de 'membre'
Font Fitxes de l'Optimot
El nom membre, referit a qualsevol de les persones que componen una societat, una comunitat, té aquesta única forma tant per al masculí com per al femení. Per exemple: Ha de presidir la membre més antiga. La Maria és membre activa de l'Associació. Les membres de la comissió d'avaluació han [...]
Pàgines  1 / 30 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>