Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos.
Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica:
cull [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
catalana, sinó una arrel culta, procedent del grec. Altres casos: angiosperm, circumspecte, hemistiqui, biosfera, perestroika, etc.
Mots compostos com ara arterioesclerosi, cardioespasme, electroestàtic, endoesquelet, exoesquelet, geoestacionari i termoestable s'havien escrit sense e- fins a l'aparició de [...]
La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]
