Resultats de la cerca bàsica: 13

Fitxes de l'Optimot  | Ortografia
1. 'fotòlit' o 'fotolit'?
Font Fitxes de l'Optimot
La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]
2. Finals amb -essa i -esa de noms femenins: alcaldesa o alcaldessa?, deesa o deessa?
Font Fitxes de l'Optimot
, metgessa Convé remarcar, però, que marquesa i princesa s'escriuen amb s i, per tant, es pronuncien amb essa sonora (com casa). Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.3.2a)  [...]
3. Accentuació de majúscules
Font Fitxes de l'Optimot
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi. A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]
4. Apostrofació davant de sigles d'universitats: l'UAB o la UAB?, l'UOC o la UOC?
Font Fitxes de l'Optimot
vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple: la UOC (si es llegeix 'la uoc') la [...]
5. Verb argüir: ús de la dièresi
Font Fitxes de l'Optimot
, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir). Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir: Present d'indicatiu: arguïm, arguïu Present de subjuntiu: arguïm, arguïu Imperatiu: arguïm, arguïu Imperfet d [...]
6. L'accent en les expressions llatines: òpera prima o opera prima?
Font Fitxes de l'Optimot
El llatí no feia servir accents gràfics com els del català i, per tant, si es fan servir expressions llatines dins un text en català no s'han d'accentuar. Així, cal escriure, per exemple, alter ego i per capita (i no pas àlter ego i per càpita). En casos en què hi ha un mot català que coincideix [...]
7. Pronúncia de h (hac) / Apostrofació davant de h (hac)
Font Fitxes de l'Optimot
; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià... L'apostrofació d'una hac a inici de mot depèn de si la hac s'aspira. Per tant, en general, s'apostrofa davant de hac, atès que no sol ser aspirada: el partit d'handbol, l'harem, l'hoquei, un comís d'haixix. En canvi, si la hac és aspirada, no s'apostrofa [...]
8. Apostrofació dels pronoms febles / Combinacions de dos pronoms
Font Fitxes de l'Optimot
reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n. Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el [...]
9. Contraccions amb article salat: as, des, pes, cas
Font Fitxes de l'Optimot
Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els: a + es: as de + es: des per + es: pes ca + es: cas Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
10. Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
els plurals: atesos, ateses, etc.) Algunes paraules que creen dubtes, tant des del punt de vista escrit com de pronúncia, són les següents: paraules que cal pronunciar amb essa sorda (com passa) i escriure amb ss (essa doble): agressió, agressor, alcaldessa, discussió, dissoldre, expressió [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>