Amb avidesa. Menjar àvidament. [...]

àvid. a cremadent, en la frase menjar a cremadent, menjar àvidament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Un animal, menjar-se (la seva presa). Els llops han devorat quatre ovelles. Les erugues han devorat les fulles. El nostre cos serà devorat pels cucs. Menjar àvidament. Després de la caminada, vam devorar el dinar. Té una gana, que no menja: devora. La devorava amb la mirada [...]

Tenir (alguna cosa) en l'aire de manera que pengi. Una bola suspesa per un fil al sostre. Un pont suspès. L'espasa suspesa sobre el cap de Dàmocles. estar suspès dels llavis d'algú Escoltar-lo àvidament. L'auditori estava suspès dels llavis del conferenciant [...]

[o beure's amb la mirada] Mirar àvidament. beure's el seny [o beure's l'enteniment] Fer insensateses, coses de boig. fer beure a galet Enganyar algú abusant de la seva credulitat. haver begut oli Estar ben llest, ja no haver-hi remei. no poder beure'n en carabassa Es diu d'una [...]

àvidament. menjar-se la partida Endevinar un intent. menjar-se les ungles Rosegar-se-les. Consumir, fer desaparèixer. Aquesta cuina menja molt carbó. Menjar un afer molt diner. Aquesta despesa se'm menjaria la setmanada. S'ha menjat l'herència del seu pare. El mal se li menja la carn [...]

Menjar àvidament. [...]

adv àvidament.  [...]

àvidament] embocar, engullir.  [...]

v tr 1 devorar. Els llops han devorat quatre ovelles, los lobos han devorado cuatro ovejas. 2 [menjar àvidament] devorar. Va devorar l'esmorzar en un tres i no res, devoró su desayuno en un decir Jesús. 3 abs devorar. Com devora!, ¡cómo devora!4 fig [exhaurir, consumir] devorar, consumir. Va [...]