Força o violència amb què es mou alguna cosa. [...]

En psicoanàlisi, element motor d'un instint. [...]

m ímpetu.  [...]

m ímpetu.  [...]

força vehemència(esp. de la paraula) violència fogositat fúria empenta tren. Els jugadors duien un tren molt fort. impuls Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Ímpetu . Quin frèndol que portes! [...]

Fora de si. El noi, desfermat, corria cap a una de les noies. Sense control, sense mesura. L'ímpetu desfermat de la revolució. Li pegava amb una ira desfermada. [...]

. Fa temps que porta una vida assossegada. Quan un ja no té l'ímpetu de la joventut, tot és més assossegat. Compassat, s'aplica a una seqüència de moviments, a una successió de sons. Respiració assossegada. Pols assossegat. Li havia desitjat bona nit i ja el [...]

expressió viva. Una descripció viva. Un estil viu. Fet amb calor i ímpetu. Un viu atac. De viva força. Una viva discussió. Un viu altercat. Sentit intensament. Una fe viva. Un viu afecte. Una viva gratitud. Fer una cosa una viva impressió en l'ànim. Intens i penetrant [...]

amer v tr 1 [mover con ímpetu] batre, agitar. v intr 2 [armar gresca] moure gatzara.  [...]