FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença d'emblanquir l'horitzó. La llum de l'alba. Gènere líric, principalment trobadoresc, que expressa el plany dels enamorats per l'arribada del nou dia que els obliga a separar-se. Poesia d'aquest gènere. [...]
La forma normativa d'aquest cognom és Albà. La variant prenormativa Albá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]
Figura iniciada en posició de decúbit pron que consisteix a arquejar el cos fins a adoptar la posició de grua, fer una rotació de contracatalina i ajuntar les cames per arribar a la posició de cama de ballet doble, i acabar en posició de decúbit supí. [...]
Figura iniciada en posició de decúbit pron que consisteix a arquejar el cos fins a adoptar la posició de grua, fer una rotació de contracatalina i ajuntar les cames per arribar a la posició de cama de ballet doble, i acabar en posició de decúbit supí. [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [amanecer] alba, aurora, llostre m. 2 toc d'alba m. 3 [ornamento litúrgico] alba. 4 al rayar el alba a trenc (o a punta) d'alba, al rompent de l'alba. 5 la del alba sería cuando... devia ser cap a l'alba que...6 rayar (o clarear, o romper) el [...]
f 1 alba, aurora, amanecer m, albor m. 2 [gènere literari] alborada, albada. 3 crist [ornament litúrgic] alba. 4 abans de l'alba antes del alba. 5 a trenc d'alba (o al rompent de l'alba) al rayar el alba, al amanecer. 6 estel (o estrella) de l'alba lucero del alba. 7 rompre (o trencar, o apuntar [...]
