1.
formiguera gran
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Taxonomia: Licènids > Maculinea [...]
|
2.
formiguera petita
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Taxonomia: Licènids > Maculinea [...]
|
3.
Formiguera
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
Formiguera nucli Formiguères Andorra nucli Andorre (o les Cases d'Amunt) Calmasella, la indr Calmazeille Camporrells, els indr Camporeills/ Camporrells Camporrells, estanys de hidr Etangs de Camporeills Caselles nucli Caseilles Devesa, la indr La Devèze Diable, estany del hidr Etang du Diable / [...]
|
4.
Formiguera, barranc de
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Noguera
Formiguera, barranc de
Curs fluvial (riu, riera, torrent...) [...]
|
5.
Formiguera, Torre del
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Pla d'Urgell
Linyola
Formiguera, Torre del
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
6.
Formiguera
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Noguera
Vilanova de l'Aguda
Formiguera
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
7.
formiguerenc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Formiguera. Relatiu o pertanyent a Formiguera o als seus habitants. [...]
|
8.
Topònims i gentilicis de la Catalunya del Nord
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
|
9.
herba
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formiguera Te bord. herba forrera Pimpinella 1 1. herba freixurera Planta de la classe de les hepàtiques, constituïda per un tal·lus laminar ramificat dicotòmicament i esporangis sobre lòbuls modificats pedicel·lats (Marchantia polymorpha). herba freixurera Llengua de [...]
|
10.
te bord
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Planta herbàcia anual o perennant de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d'alçada que es fa al litoral i comarques de ponent del principat i també a Mallorca i al País Valencià. És una herba ruderal de procedència americana. Les parts florides, que es cullen a l'estiu, han estat emprad [...]
|