Morositat 2 i 3 . En mètrica grega i llatina, unitat bàsica de durada que equival a una síl·laba breu.  [...]

Infructescència comestible de la morera, formada per nombroses drupes petites, blanques, rosades o purpúries. mora blanca Infructescència de la morera blanca, de color blanc, rosat o purpurescent, comestible quan és immatura, fada. mora negra [o mora de llei] Infructescència comestible de la [...]

mora Arran de l'aparició, l'any 2016, de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, aquest mot ha deixat de portar accent diacrític. Actualment s'escriu sense accent, doncs, en qualsevol dels seus significats. Aquesta tardor hi ha moltes mores. La reina mora és una sarsuela.  [...]

Fruit del romegueró de torbera (Rubus chamaemorus). [...]

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de talla petita, que pot fer fins a 50 mm de longitud cap-cos, amb escates dorsals petites i granulades, la cua llarga, i el dors de color oliva, gris, verdós o negrós, amb taques blanquinoses, grogoses o verd [...]

Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, amb una closca que pot fer fins a 20 cm de llarg, que té l'espatllera de color groguenc o bru olivaci, amb taques negres a les plaques dorsals i marginals, placa supracaudal única, cua sense tubercle i uns esperons a les cuixes. [...]

Bages Manresa Móra, Cal Edificació aïllada (mas, casa...) [...]

Vallès Oriental Sant Antoni de Vilamajor Móra, Can Edificació aïllada (mas, casa...) [...]

Selva Caldes de Malavella Móra, Can Edificació aïllada (mas, casa...) [...]

Vallès Oriental Sant Celoni Móra, Can Edificació aïllada (mas, casa...) [...]