FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infructescència comestible de la morera, formada per nombroses drupes petites, blanques, rosades o purpúries. mora blanca Infructescència de la morera blanca, de color blanc, rosat o purpurescent, comestible quan és immatura, fada. mora negra [o mora de llei [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de talla petita, que pot fer fins a 50 mm de longitud cap-cos, amb escates dorsals petites i granulades, la cua llarga, i el dors de color oliva, gris, verdós o negrós, amb taques blanquinoses, grogoses o verd [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, amb una closca que pot fer fins a 20 cm de llarg, que té l'espatllera de color groguenc o bru olivaci, amb taques negres a les plaques dorsals i marginals, placa supracaudal única, cua sense tubercle i uns esperons a les cuixes. [...]
mora
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Aquesta tardor hi ha moltes mores.
La reina mora és una sarsuela.
[...]
Fruit sincàrpic de la morera, del suc del qual hom obté un xarop que en medicina popular és emprat com a beguda febrífuga, i per a edulcorar col·lutoris i gargarismes. [...]
