irèixer-se enfellonir-se corruixar-se enferestir-se enfereir-se, posar-se com una fera. enfurir-se enfuriar-se enfurismar-se enfutismar-seo enfutimar-se enquimerar-se encolerir-se(lit.) encrespar-se(fig.) emmurriar-se, enutjar-se ostensivament. emmorronar-se embravir-se(també fig.). Embravir-se [...]

Acció d'aïrar o d'aïrar-se; l'efecte. [...]

Aïrar-se.  [...]

pels queixals Aïrar-se, irritar-se granment. Ardor de l'ànima, de les passions, d'una disputa, etc. En el foc de la discussió. Foguera. Fer un foc al cim d'un turó com a senyal. Els focs de Sant Joan. Mitjà que serveix per a encendre alguna cosa, especialment tabac. Tenir [...]

v pron ant [aïrar-se] airarse, encolerizarse.  [...]

1 v tr airar, irritar, encolerizar. 2 v pron airarse, irritarse, encolerizarse.  [...]

v pron 1 [encolerizarse] encolerir-se, enrabiar-se, enfellonir-se, aïrar-se, empixonar-se. 2 [animarse] encoratjar-se.  [...]

v tr 1 enfurir, enfuriar, enfurismar, enfellonir. v pron 2 aïrar-se, enfurir-se, enfuriar-se, enfurismar-se, encolerir-se, enfellonir-se.  [...]

1 enarborar alçar. 2 Fig. encendre, aïrar-se, encabritar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 enfurecer, encolerizar, airar. v pron 2 enfurecerse, encolerizarse, airarse.  [...]