Dit d'un tret disparat amb la boca de foc de l'arma en contacte amb la pell, que produeix una lesió molt violenta, de vores irregulars i amb arrencaments de pell. [...]
Dit d'un tret disparat amb la boca de foc de l'arma en contacte amb la pell, que produeix una lesió molt violenta, de vores irregulars i amb arrancaments cutanis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anterior de l'ànima d'una arma de foc. La boca d'un canó. abocadecanó Amb la boca de l'arma gairebé tocant l'objecte al qual hom tira. Disparar un tret abocadecanó. Obertura d'una escotilla. Obertura de les flautes per on és insuflat l'aire en el tub. Forat a la [...]
f 1 roba. El abrigo es ropa de invierno, l'abric és roba d'hivern. 2 roba. Quitarse la ropa, treure's la roba. 3 a quema ropa [disparar] abocadecanó. 4 a quema ropa fig [sin avisar] abocadecanó. 5 guardar la ropa fig i fam dur l'alforja al coll. 6 hay ropa tendida fig i fam hi ha roba estesa [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Aquests signes de puntuació, si no porten un altre signe de puntuació darrere, marquen l'acabament d'un període i motiven, per tant, l'inici del següent amb majúscula: «Volia dir alguna cosa? No s'esperava aquella pregunta, escopida abocadecanó.» (Josep Bras, Exemplar gratuït .) «Prou! No he [...]
, ser blando de boca. 17 mar [d'escotilla] obertura. 18 mil [d'arma de foc] boca. Boca de canó, boca de cañón. 19 mús [de les flautes] boca. 20 zool [dels crustacis] boca. 21 abocadecanó a boca de cañón, a quemarropa (o a quema ropa), a bocajarro (o a boca de jarro). 22 abocadecanó fig [sense [...]