FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar en poder d'algú o d'alguna cosa, a la discreció d'algú. Abandonar els seus béns als creditors. Havien abandonat la nau al vent. Lliurar-se sense reserva a les inclinacions naturals, a una passió, a un vici, etc. Abandonar-se a la beguda. Abandonar-se a la [...]
Renunciar, un esportista o un equip, a continuar disputant una prova o un encontre, per incapacitat física, convicció de no poder guanyar o desacord amb determinades circumstàncies. [...]
v tr 1 abandonar, deixar. Abandonar a los padres, abandonar els pares. 2 abandonar. Abandonar la ciudad a los invasores, abandonar la ciutat als invasors. 3 fig [descuidar] negligir. Abandonar sus quehaceres, negligir la seva feina. 4 fig [deportes] abandonar, retirar-se pron. 5 fig perdre [...]
v tr 1 [deixar] abandonar. Abandonar el país, la presidència, la família, etc, abandonar el país, la presidencia, a la familia, etc. 2 esport [retirar-se] abandonar, retirarse pron. 3 mar abandonar. v pron 4 fig [lliurar-se] abandonarse. Abandonar-se a l'oci, abandonarse al ocio. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar(les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc [...]
