Renunciar amb jurament, solemnement, (una religió o una creença religiosa). Abjurà la seva religió. Va haver d'abjurar dels seus errors. Renunciar solemnement (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les creences espiritistes. Van abjurar de la fe. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr i intr abjurar. Abjurar una (o de una) herejía, abjurar una (o d'una) heretgia.  [...]

v tr abjurar.  [...]

renunciar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'abjurar. L'abjuració de Recared. [...]

Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s'identifica amb un o diversos déus. Religions monoteistes, politeistes. Religió cristiana, jueva, musulmana. Professar, abraçar, abjurar, una religió. [...]

            Amb b apnea, apte, aptitud abdicar, abdomen, abjurar, abnegat, abscissa, absent, absenta, absis, absoldre, absorbir, abstenir-se capçal, capdamunt, capdavall, capficar, capgirar, capvespre cabdal, cabdell, cabdill opció, optar, òptica, òptim obcecar, objecte, obscur [...]

v tr 1 [no reconèixer] renegar de. Renegà la família, renegó de su familia. 2 [desadherir-se] renegar de, abjurar. Renegar la religió, la pàtria, renegar de la religión, de la patria. 3 [abominar] renegar, detestar, abominar. No reneguis l'amistat, no reniegues la amistad. v intr 4 [abjurar [...]

1 retirar la paraula 2 (retractar-sepron.) desdir-se (->) cantar la palinòdia Cp. abjurar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]