Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l'incendi. Abrandava els troncs de la llar. Fer créixer (un foc, un incendi). El vent va abrandar el foc. Posar-se en combustió viva. Furgaven amb unes forques i els tions s'abrandaven. Inflamar, animar d'una passió. Les [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

 [...]

v tr 1 [posar en combustió] inflamar, encender. 2 [fer créixer el foc] atizar, avivar. 3 fig [passions, discòrdia] atizar. 4 fig [encendre] inflamar, encender. L'orador abrandà la multitud, el orador inflamó a la multitud.  [...]

inflamar arborar ablamar aflamar encendre, abrasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'abrandar o d'abrandar-se; l'efecte. [...]

Fer augmentar un foc. [...]

flagrant abrandar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

flagrant flamífer flamíger abrandar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

[Se conjuga como: defender] v tr 1 encendre, abrandar, ablamar. Encender una cerilla, encendre un llumí. 2 fig incitar, inflamar, encendre. Encender los deseos, encendre els desigs. 3 fig encendre. El calor le ha encendido las mejillas, l'escalfor li ha encès les galtes. 4 elect encendre. Encender [...]